Aturem aquesta massacre

Estàndard

Aviat farà set anys de l’inici de la guerra de Síria, set anys d’infortuni, de calamitat, de barbàrie i de catàstrofe humanitària. Les víctimes civils es multipliquen cada dia. Qui no ha mort, lluita per sobreviure entre les runes, o fuig a la recerca de refugi i d’acollida. Durant aquesta setmana, els enfrontaments s’han intensificat i han estat especialment mortífers. Necessitem urgentment que els equips de la Creu Roja puguin ingressar a les zones afectades per tal de prestar assistència als ferits. El personal sanitari que treballa a l’est de Ghouta, per exemple, ja no dóna l’abast a causa del gran nombre de persones afectades. Falten medicaments i material quirúrgic, sobretot després dels atacs a les instal·lacions de salut. Les víctimes ferides estan morint simplement perquè no poden rebre atenció mèdica a temps; i en algunes zones hi ha famílies senceres que no tenen cap lloc segur a on anar. Cal finalitzar aquesta bogeria. Els civils no poden ser objecte d’atac. No ens oblidem de Síria, si us plau. Aturem aquesta massacre.

Què és una addicció?

Estàndard

Determinades substàncies i conductes tenen la capacitat d’induir canvis en el cervell, tot generant un comportament addictiu. L’addicció, per tant, es produeix per canvis biològics, després de la repetició d’una conducta o després d’haver pres determinades substàncies. És una malaltia igual que ho són altres problemes mèdics com les al·lèrgies o la diabetis. A més, cal dir que, al contrari del que pensen alguns, l’addicció no és una malaltia que només puguin desenvolupar persones febles, trastornades o que estiguin desbordades per problemes greus. De fet, al nostre país, milions de persones pateixen alguna malaltia addictiva al llarg de la seva vida, com l’addicció al tabac, a l’alcohol, al joc o a qualsevol altra droga; i és que qualsevol persona, per motius ben diversos, pot desenvolupar una addicció, independentment de la seva personalitat, el seu estatus social o la seva capacitat intel·lectual.

L’addicció és relativament fàcil de diagnosticar, però difícil de detectar per un mateix. De la mateixa manera que no percebem els nostres nivells de glucosa o colesterol, també podem tenir dificultats per percebre els signes de l’addicció que ens haurien d’empènyer a demanar consell. ¿Com podríem saber, per tant, si presentem els signes propis d’una addicció? Si tenim un hàbit que realitzem amb certa freqüència, com ara fumar, jugar o beure, i tenim dificultats per abandonar-lo o evitar que es repeteixi, malgrat els problemes que ens causa a nosaltres i a les persones del nostre entorn, llavors, hem desenvolupat una addicció. Amb independència de si es repeteix cada dia o esporàdicament, si els problemes que ens genera són mèdics o psicològics, o si afecta la relació amb els nostres familiars o repercuteix en la nostra feina o en la nostra economia, el cert és que, si no podem evitar que la nostra conducta se segueixi repetint, molt probablement és perquè hem desenvolupat una addicció. I recordem que addició ve del llatí, addictus, una forma d’esclavitud que, com a tal, hauria d’abolir-se perquè tots puguem ser lliures, perquè tu també puguis ser lliure.

Pot una decisió canviar la teva vida?

Estàndard

Si Alí hagués preparat la motxilla la nit anterior, si la seva germana hagués portat unes altres sabates, o no s’hagués oblidat l’esmorzar, si no s’hagués acomiadat de la seva àvia, o si el gat del veí no hagués estat a les escales… el final, malauradament, hauria estat el mateix, perquè el que va passar no va ser un accident, va ser una decisió; i violar les lleis de la guerra és sempre una decisió equivocada, especialment quan els civils innocents, com l’Alí, són atacats.

Visita la pàgina Lleis de la guerra i descobreix perquè les normes internacionals han de ser respectades. Les lleis de la guerra, que integren el Dret Internacional Humanitari (DIH), estableixen què es pot fer i què no es pot fer durant un conflicte armat. Els Convenis de Ginebra són la seva pedra angular, perquè ajuden a preservar la nostra humanitat en temps de guerra. Per obtenir informació més detallada visita la secció Guerra i dret.

Consells per estalviar a la llar

Estàndard

No arribar a final de mes, haver de tornar alguna factura o demanar diners a algun familiar són situacions incòmodes que podríem resoldre amb una mica de previsió. Sara Cases, referent de Medi Ambient de Creu Roja, ens ofereix tot un seguit de consells per tal d’evitar-les.

En primer lloc, i encara que sembli obvi, el primer que hem de fer és elaborar un pressupost familiar. Hem de saber quins ingressos tenim i les despeses previsibles per al pròxim mes. D’aquesta manera, coneixerem de forma bastant precisa quines despeses podem assumir. Si, tot i elaborar aquest pressupost, no aconseguim que quadrin els comptes, haurem de reduir les despeses; i sabem que això no és fàcil. Per aconseguir-ho, caldrà classificar les despeses en prescindibles, necessàries i importants, i sempre prioritzar les que siguin necessàries.

Per estalviar en alimentació hauríem d’anar a comprar després d’haver elaborat una llista de la compra; informar-nos sobre les ofertes que existeixen i adquirir productes de temporada, ja que solen ser més frescos i més econòmics. Pel que fa a l’electricitat, hauríem de conèixer els termes de la nostra factura i adaptar-nos a les diferents tarifes que ens ofereixen les companyies elèctriques, tot escollint la tarifa més barata. En la mesura del possible, també hauríem d’utilitzar electrodomèstics més eficients que tinguin major rendiment energètic, substituir les bombetes antigues per bombetes de baix consum, o utilitzar els termòstats per gaudir d’una temperatura agradable però que mai sigui excessiva. Quant a l’aigua, la millor manera d’estalviar és tancant l’aixeta, optar per la dutxa en comptes del bany, disposar de reductors de cabal a les aixetes, o utilitzar els electrodomèstics a càrrega màxima.

Finalment, pel que fa a la roba, hauríem de ser capaços d’aprofitar-la durant el màxim temps possible, evitar ser esclaus de les modes, reutilitzar la vestimenta, anar a botigues de roba de segona mà, o reparar la nostra indumentària abans de desfer-nos-en. Sens dubte, amb tot això, a més d’estalviar, estarem contribuint a la cura del medi ambient. Estalviar, per tant, et beneficia a tu i beneficia tothom. T’hi apuntes?