Explica una llegenda oriental que les persones destinades a conèixer-se estan connectades per un fil vermell invisible. Aquest fil mai desapareix i roman constantment lligat als dits, malgrat el pas del temps o la distància física. De fet, diuen que aquest fil invisible resta amb tots nosaltres des del moment del naixement i que ens acompanya al llarg de tota la vida, tensat d’una manera o una altra, i més o menys embolicat, perquè és un fil que guia totes les ànimes del món amb l’objectiu que mai ningú no es perdi.

Aquesta és l’antiga llegenda que ja rondava pel cap de la il·lustradora Sònia Santandreu, temps abans que li proposessin fer la peça artística que avui volem compartir amb vosaltres. Potser per això, inconscientment, aquest relat li va servir d’inspiració durant el seu procés de creació artística, fins que va arribar al resultat final que esteu veient ara i que li havia de servir per reflectir la complexa i emotiva vida de les persones refugiades.

“Quan vaig rebre la proposta per part de Creu Roja no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí”, ens comenta. El procés, però, requeria una investigació prèvia que li permetés conèixer de primera mà vivències, exemples i experiències personals ben colpidores. “Vaig tenir el privilegi de participar en una sessió grupal que feien a la Creu Roja, amb persones sol·licitants d’asil, i allà va ser on els vaig mirar als ulls i vaig copsar una realitat que, fins al moment, havia estat força desconeguda per a mi”.

Arran d’aquestes xerrades i d’escoltar de primera mà les seves històries, la Sònia Santandreu es va anar nodrint amb diversos detalls, amb les seves veus i amb l’energia que tots ells desprenien malgrat les doloroses experiències viscudes. “Tot allò, em va transformar completament. Crec que no coneixem prou bé les raons per les quals les persones poden sol·licitar asil. Solem imaginar situacions vinculades als conflictes bèl·lics, però existeixen moltes més raons per les quals la gent marxa del seu entorn familiar”.

Llavors va ser quan totes les experiències que la Sònia va tenir la sort d’escoltar i conèixer la van fer recordar aquell fil vermell, i aquella antiga llegenda va anar prenent sentit amb paules, fets i valors com ara la unió, la comunitat o el suport als qui més ho necessiten. I d’aquesta manera, finalment, ho va expressar a través de la seva il·lustració. El resultat va agradar tant per la seva emoció, delicadesa i encert que es va replicar en una lona de 3×3 ubicada actualment a l’oficina autonòmica de la Creu Roja a les Balears.

“Amb aquesta il·lustració he volgut representar la xarxa que teixeixen les persones refugiades entre si, una vegada la Creu Roja ha passat per les seves vides; persones que arriben de totes les parts del planeta, vinculades, tard o d’hora, per aquesta complexa realitat; persones que aporten i que sumen valors incalculables a una societat que enriqueixen i fan créixer, i a la qual, sens dubte, ja pertanyen”.