Vocació humanitària

Estàndard

L’Eva Turró és de Barcelona. Treballa com a tècnica de voluntariat a la Creu Roja i també com a delegada en situacions d’emergència. De moment, ha tingut l’oportunitat de cooperar a Hondures o a Moçambic. Com a científica amb vocació humanitària, gaudeix immensament fomentant els hàbits d’higiene i conscienciant les comunitats sobre la importància que té la prevenció sanitària. De fet, per a l’Eva, la Biologia és molt més que una carrera universitària, és una manera rigorosa i profitosa d’entendre, de respectar i de cuidar el complex món que ens envolta i que ens sobrepassa. Potser per això, la seva passió li ha permès veure el planeta amb uns altres ulls i descobrir allò que mai no hauríem d’oblidar, que fer costat als qui més ho necessiten és quelcom necessari i meravellós.

Banda Sonora Vital

Estàndard

Banda Sonora Vital és una web que, mitjançant un qüestionari en línia, permet recuperar música significativa per a pacients d’Alzheimer. La web explora records musicals de la persona. A més dels títols i artistes que es recorden explícitament, el sistema també pot considerar altres músiques rellevants que no han estat esmentades directament, abans de proposar una llista de reproducció de YouTube per gaudir-ne en aquelles situacions que els cuidadors i familiars puguin considerar més oportunes: en reunions familiars, en experiències per a l’alleujament de la depressió, en situacions de relaxació o d’estimulació, etc. Val a dir que aquest projecte ha estat impulsat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, i que ha estat guardonat amb el Premi Creu Roja Tecnologia Humanitària 2020.

Tant se val d’on venim

Estàndard

El 2017 es va forjar l’aliança entre la Fundació Barça i la Creu Roja amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions que pateixen les persones migrades i refugiades i millorar la seva acollida a les nostres ciutats i comunitats. Des de llavors, s’ha estat treballant en un projecte d’educació en valors anomenat Tant se val d’on venim, adreçat en aquest cas a joves entre 12 i 16 anys. En el marc d’aquest projecte, s’ha creat un Escape Room virtual que té com a element principal la història de l’Oxana, una jove migrada procedent d’Ucraïna que protagonitza una aventura plena de reptes misteriosos. A través d’aquest recurs de sensibilització es pretén assolir els següents objectius: implicar el jovent en el procés d’adquisició de valors humanitaris, promoure l’aprenentatge i posada en pràctica d’actituds i comportaments que puguin millorar la convivència i el respecte cap a les persones nouvingudes, fomentar el sentiment d’empatia i solidaritat cap a la població migrada i refugiada, i promoure la seva integració, tot prevenint conductes discriminatòries, racistes o xenòfobes. Aquí tens l’accés a la proposta didàctica i, evidentment, al joc. Vols fer una partida?

Aquells ulls verds

Estàndard

En Germán és un home molt rondinaire i la Lucía una jove voluntària de la Creu Roja amb moltes ganes d’ajudar. Ell viu en una situació d’extrema vulnerabilitat. De fet, és víctima de la pobresa energètica i sobreviu, amb prou feines, amb la seva pensió. De vegades, però, a la vida, quan tot sembla fosc i trist, també pot succeir que algú es creui al nostre camí per tornar-nos la llum, l’esperança i les ganes de viure; i quan això passa és quan t’adones de la importància i del valor immens que pot arribar a tenir el fet d’ajudar, d’acollir i d’estimar els altres gratuïtament. Fer de voluntari a la Creu Roja pot canviar positivament moltes vides. També la teva.

La història de Florence

Estàndard

Saps qui és Florence Nightingale? Et sona el seu nom? Poques persones van provocar un impacte tan fort en l’àmbit de la infermeria com ella. Nascuda el 1820, va ser una autèntica innovadora, que es va transformar en una llegenda vivent gràcies a les contribucions que va fer a la professió de la infermeria i a l’atenció de la salut en general. I el més sorprenent de tot és que Florence va ser pràcticament una autodidacta. Tot aprenent de l’experiència, no només va fonamentar la seva reputació com una infermera respectada, sinó que també va esdevenir una de les primeres expertes en higiene pública i sanejament del món.

Quan ella i 40 infermeres més van presentar-se com a voluntàries per atendre els soldats ferits en Scutari, un suburbi d’Istanbul, es van trobar amb un hospital en condicions deplorables: brutícia, amuntegaments de tota mena, rates, i escassetat d’aliments, de vestimenta, de cirurgians, d’equipaments i medicaments. També va haver de lidiar amb l’animadversió d’alguns metges, que la consideraven una intrusa. No obstant això, la seva extraordinària capacitat d’organització, el seu esperit emprenedor i la seva ferma determinació li van permetre aconseguir que l’hospital fos més eficient i que les seves infermeres fossin acceptades.

Durant la nit, quan no escrivia cartes que els soldats enviaven als seus familiars, visitava les sales amb un llum a la mà, tot consolant els seus pacients, per la qual cosa, curiosament, li deien “la dama del llum”. En tornar a Anglaterra, Florence va treballar incansablement per promoure les causes que  més li preocupaven: reformar els serveis mèdics de l’exèrcit, canviar el disseny dels hospitals, desenvolupar la medicina preventiva i millorar la condició i la capacitació de les infermeres.

L’exemple de Florence Nightingale ha estat i segueix sent una font d’inspiració per a innombrables infermers a tot el món. De fet, el 1912 es va crear una medalla en el seu honor per reconèixer els infermers i infermeres i als auxiliars d’infermeria que han prestat serveis excepcionals als malalts i ferits durant una guerra o un desastre natural. I sí…, nosaltres també estem pensant que, actualment, són molts i moltes els que es mereixen aquesta medalla per tota la feina excepcional que estan duent a terme als hospitals.