“La realitat ha canviat molt al teu país. La teva farmàcia és assaltada contínuament. Els grups armats t’exigeixen diners a canvi de protecció. La teva dona ja no pot sortir de casa. L’escola està tancada. Els teus pares i la teva àvia, en cadira de rodes, ho han perdut tot. Estan a casa teva i el dia a dia és força complicat. Arriben avisos de possibles bombardejos a la zona. El teu germà et telefona i et demana que us desplaceu al nord, a casa seva. Allà estareu més segurs. Passen els mesos, el conflicte s’intensifica i malauradament el nord ja no és segur. Haureu de fugir”.

T’imagines haver de viure una situació com aquesta? Doncs aquesta és una de les històries simulades que viu l’alumnat que participa en el projecte Campaments de persones refugiades. En realitat, però, les històries reals d’aquest tipus són moltes més: històries de persecució per raons religioses, polítiques, de gènere, d’orientació sexual, per culpa dels desastres naturals o dels conflictes armats, etc. I és per això que aplaudim propostes d’aquest tipus, perquè sabem que només a través de l’empatia podrem construir una humanitat compromesa. No ignorem la realitat. No tanquem els nostres ulls davant del dolor dels altres. Protegim la humanitat.