Raquel Regueiro ho té molt clar quan afirma que les màquines no es cansen, no protesten, no necessiten menjar, però tampoc no tenen cap sentiment humà; i en el cas dels conflictes bèl·lics, aquest és precisament el problema més gran de les màquines que estan dirigides per una intel·ligència artificial: l’exclusió del concepte “humà” dels camps de batalla. Si èticament ens plantegéssim una situació en la qual unes màquines poguessin combatre en contra d’altres màquines, potser no ens preocuparíem tant. Però el problema real rau en el fet que les màquines puguin lluitar en contra dels humans que no es poden defensar, com molt sovint passa amb la població civil. Sabem que l’algorisme que s’ha integrat en una màquina té els mateixos biaixos que té la persona que ha creat aquest algoritme: el biaix ètic, el racial, etc. Per això hauríem de garantir, per exemple, que les màquines sàpiguen distingir entre un pagès que està cavant una trinxera per sembrar i un terrorista que està cavant una trinxera per posar una bomba. En cas contrari, seria extremadament fàcil vulnerar els principis més bàsics del Dret Internacional Humanitari, i no podem permetre que això passi.