Tot allò que estigui relacionat amb un atac terrorista és sempre esgarrifós, però per a les famílies amb nens que puguin estar afectats pels esdeveniments traumàtics o trasbalsats per les notícies que arriben constantment a través dels mitjans, tot resulta encara una mica més complicat. Us heu preguntat mai, per exemple, com s’hauria de parlar amb els nens sobre els atacs terroristes que hi ha hagut a Cambrils o Barcelona? Aquí teniu alguns consells.

Fem-ho sempre simple, fàcil i planer. No cal recrear-se en detalls escabrosos o desagradables. Si bé mai se’ls ha de mentir, les explicacions haurien de ser prou senzilles, directes i, sobretot, adequades a l’edat dels infants. No hi ha cap problema si s’ha de reconèixer, per exemple, que hi ha hagut una explosió a la ciutat o un atropellament. No obstant això, caldria evitar els detalls gràfics innecessaris, o l’ús d’eufemismes que podrien confondre’ls i angoixar-los encara més. No compliquem, doncs, les nostres explicacions, ni tinguem una por excessiva de torbar-los. Igual que els adults, els nens, en essència, són resilients, és a dir, tenen la capacitat de recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant circumstàncies adverses.

Per altra banda, és molt important mantenir les rutines diàries, els hàbits quotidians i els horaris als quals estan acostumats els més petits. Diguem i assegurem-los que estem segurs. Oferim-los la tranquil·litat de saber que els atacs terroristes són quelcom molt inusual, que hi ha molta gent vetllant per la nostra seguretat, protegint-nos. Deixem de banda amb els més petits les qüestions polítiques. Tampoc cal parlar de gent dolenta, sinó de mals comportaments.

De fet, el millor que podem fer pels infants en aquests moments és relaxar-los el màxim possible; protegir-los d’aquells comentaris que puguin estar carregats de ràbia, intransigència i odi; encoratjar-los perquè expressin els seus sentiments; i sobretot aprofitar el moment per promoure valors com la pau, l’esperança i la solidaritat. Afortunadament, exemples de bondat també en tenim, gràcies als voluntaris, als infermers, als metges, a les forces de seguretat i a la ciutadania en general: persones (molt sovint anònimes) que, desinteressadament, ajuden i protegeixen moltes altres persones, perquè, com tu, creuen i s’estimen la Humanitat.