Sovint, els primers en oferir una resposta humanitària són els agents locals més pròxims a les persones. Enguany, hem vist els habitants i les organitzacions locals al centre de les operacions de rescat de milers de víctimes que estaven atrapades entre la runa després del terratrèmol del Nepal; també els hem vist col·laborar en la construcció de centres d’evacuació després del cicló Pam a Vanuatu, o lluitant a l’Àfrica contra el virus d’Ebola, als Estats Units contra les conseqüències de l’huracà Sandy, a la primera línia del prolongat conflicte de Síria, i en molts altres indrets del món.

L’efectivitat de tots aquests agents locals, però, va molt més enllà de la seva proximitat. De fet, els grups locals, incloses les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, són tan eficaços, per la perspectiva que aporten de la realitat, per la comprensió que tenen tant de l’idioma com de les normes culturals i, sobretot, perquè estan permanentment presents a les comunitats abans, durant i després de qualsevol desastre.

[ Més info: Informe mundial sobre desastres 2015 ]