L’or que més importa

Estàndard

Aquest estiu, a més de l’or olímpic, hi haurà un altre or encara molt més important, perquè ningú no el guanyarà competint, sinó que es guanyarà col·laborant; i a més a més, també servirà per millorar la vida de milers de persones. És l’or de l’històric Sorteig d’Or de la Creu Roja (una iniciativa solidària nascuda fa quaranta-cinc anys), molt més que un sorteig perquè, gràcies a tu i amb el teu suport, a més dels premis, pots guanyar l’or i l’honor de fer-nos arribar més lluny per tal de fer costat els més vulnerables.

Som-hi, doncs, ja pots fer-te amb les teves butlletes. N’hi ha deu de diferents. El sorteig se celebrarà el 23 de juliol de 2024, ben a prop nostre, a Tarragona. Compra la teva butlleta i guanya l’or que ens permetrà: acompanyar els qui viuen en soledat, impulsar la igualtat, escoltar els qui necessiten parlar, acollir i oferir aixopluc, promocionar l’èxit escolar i la inserció laboral, socórrer durant les emergències, protegir els qui pateixen la violència d’altres o, en síntesi i potser dit de forma molt més simple, fer allò que millor sabem fer, protegir la humanitat.

Sembrant somriures

Estàndard

S’acosta la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, i és per això que us convidem a col·laborar en el projecte Rosa Solidària 2024. Si voleu ajudar-nos a facilitar l’educació i la cultura als infants de famílies en situació de vulnerabilitat, ho podeu fer de diferents formes: amb una rosa que sembri somriures, amb una rosa que generi oportunitats, amb una rosa a favor de l’èxit escolar o, fins i tot, fent-vos socis o sòcies de la Creu Roja. En qualsevol cas, tant si voleu col·laborar amb una rosa solidària, com si només voleu conèixer el projecte, tot ho podeu fer visitant la web de la Rosa Solidària 2024. Gràcies per ajudar-nos a generar noves oportunitats per als qui més ho necessiten i, sobretot, moltes gràcies per ajudar-nos a sembrar somriures.

No et deixaré enrere

Estàndard

En un món com el nostre que sovint sembla mancat de compassió, històries com la de Mohammed Alburai ens conviden a no perdre mai l’esperança. La seva dedicació i voluntat d’ajudar els més vulnerables, tot i les adversitats a les quals ell mateix ha hagut d’enfrontar-se, ha inspirat el bell poema que trobareu al final d’aquest article, titulat La llar parla en moltes llengües, escrit per la poetessa Tishani Doshi per a la Creu Roja i dedicat, especialment, a Mohammed Alburai.

Alburai, un palestí de quaranta-dos anys, ja va ser testimoni de l’horror i el patiment a Gaza abans que decidís buscar refugi a Eslovènia. A Gaza, però, ell mai no havia vist persones sense sostre, ja que, segons explica, la comunitat sempre ha fet pinya per tal d’ajudar els més necessitats. Potser per aquesta raó, en arribar a Eslovènia ara fa uns anys, va quedar impactat en veure persones vivint als carrers; i de fet, això va ser el que va despertar en ell el desig de retornar, en forma de servei, l’oportunitat de viure en pau i seguretat que la societat eslovena li havia donat.

La seva història de generositat i sacrifici és realment encomiable. Després d’haver treballat durant molts anys com a conductor d’ambulàncies i tècnic d’emergències sanitàries per la Creu Roja a Gaza, Alburai ha volgut continuar la seva missió d’ajudar els altres com a voluntari actiu de la Creu Roja Eslovena i com a col·laborador de l’ONG Kings of the Street, tot oferint assistència mèdica i suport emocional a les persones sense sostre de Ljubljana, i demostrant una vegada més la seva dedicació generosa i la seva humanitat.

El poema de Tishani Doshi, La llar parla en moltes llengües, captura la complexitat i la riquesa de la seva experiència vital, i subratlla la importància i la necessitat que tots tenim de superar les diferències i d’unir-nos, especialment en moments complicats. La voluntat d’Alburai d’ajudar els altres, malgrat les seves pròpies dificultats i els obstacles que ha hagut d’enfrontar en el seu camí cap a la seguretat i l’estabilitat és, sens dubte, un exemple inspirador de solidaritat i un recordatori del poder transformador que desprenen les persones que opten per millorar el món.

Traducció i adaptació del poema al català: [ A Ljubljana, o allà on comencis els teus dies, a Gaza, a Tessalònica, a la frontera, més enllà d’Istanbul, a l’entrada d’una vila, o potser encara en un turó erm, un guàrdia et diu: “Sembles un home decent” i t’ofereix aigua. Al capvespre, les muntanyes semblen mans. Les seves ombres són missatgeres, com si fossin corbs amb una caputxa grisa que et pregunten: “On has estat durant tant de temps? Som-hi!” I mentre corres, cada frontera es converteix en una absència i cada fruit que cau de l’arbre en un lament. I després de l’experiència monstruosa de contrabandistes i caravanes brutes, amb els diners amagats a la roba interior, aquella nit terrible que vas haver de sobreviure, i després una altra i una altra, i quan semblava que la llar havia de ser sempre a l’altra banda del següent desert, tu encara penses: “Quina sort de ser viu”. Ara hi ha tanta sang. Cels desfornits de tants enfonsaments, carrers horroritzats i una lentíssima pena planetària que ens envolta a tots. Però, fins i tot ara, algú li està dient a algú altre: “No et deixaré enrere”. El cos continua la seva petita revolució. Aquesta única vida amb què ens abillem, com si fos el nostre vestit més estimat, ens porta més enllà de l’exili. Perquè allà on siguis, sempre hi haurà una porta que s’estarà obrint. Imagina’t, doncs, que la casa encara està en peu i que la teva mare et crida. “Aquí, aquí”, diu ella, com si mai no haguessis marxat. ]

La X solidària

Estàndard

Com bé sabeu, ja ha començat el període en què els contribuents poden fer la declaració de la renda. De fet, hi ha temps per a presentar-la fins al pròxim 1 de juliol. Aquest any, però, sembla que es convertirà en una temporada molt especial: una temporada durant la qual totes i tots podrem fitxar per l’equip més gran, l’equip on totes les persones marquen la “X Solidària” a la seva renda, destinant un 0,7% dels seus impostos a projectes socials sense cap cost econòmic. Aquest gest és molt senzill, ja que només implica cercar i marcar la casella 106 d’Activitats d’Interès Social si es fa la declaració de la renda per la web, o marcar el botó de “Fins Socials” a la secció d’assignació tributària, si es fa a través de l’APP.

Quan es marca la casella solidària de la renda, es contribueix al fet que milions de persones en situació de vulnerabilitat, davant d’un context d’inestabilitat a tots els nivells, puguin tirar endavant: persones en situació de pobresa i/o exclusió social, gent gran, dones, famílies, persones amb discapacitat, infància…, són alguns dels col·lectius que reben suport gràcies a aquesta solidaritat ciutadana. Per això les organitzacions no governamentals, un any més, ens hem unit per aconseguir una fita sense precedents: fer una crida a tots els contribuents perquè també s’uneixin a l’equip més gran, l’equip on tothom marca la “X Solidària” de la seva renda; un equip que actualment està format per un total de 12.052.295 persones, gràcies al fet que el 2023 hi van fitxar 318.633 persones noves. I tu, també vols sumar-t’hi?

Posant fi a la tuberculosi

Estàndard

Doncs sí, potser no ho sabies, però avui, 24 de març, és el Dia Mundial de la Tuberculosi; i per aquesta raó, a la Creu Roja Cambrils també volem fer nostre el lema del 2024: “Sí! Podem posar fi a la tuberculosi!”. Enguany, se’ns recorda de forma ben especial que tant l’esperança com l’acció són fonamentals per combatre una de les malalties infeccioses més letals del món.

Val a dir que, des de l’any 2000, gràcies als esforços globals que s’han fet, s’han salvat 75 milions de vides. Això no obstant, encara existeixen desafiaments molt significatius. El 2022, per exemple, 10,6 milions de persones van emmalaltir de tuberculosi, i 1,3 milions van perdre la vida a causa d’aquesta devastadora malaltia.

Costa creure-ho i acceptar-ho, sí, però, el cert és que, cada dia moren, aproximadament, 3.560 persones a causa de la tuberculosi, i prop de 30.000 contrauen aquesta malaltia que és prevenible i curable. És per això que aquestes xifres ens haurien de conscienciar i ens haurien d’empènyer a l’acció, a redoblar els nostres esforços i a comprometre’ns a escala mundial per posar fi a aquesta tràgica epidèmia.

Per aconseguir-ho, considerem essencial fer aquest primer pas: entendre que la tuberculosi no discrimina i que pot afectar qualsevol persona i en qualsevol part del món. Per cert, ¿sabíeu que aproximadament una quarta part de la població mundial està infectada amb el bacteri de la tuberculosi, i que les persones amb sistemes immunitaris debilitats s’enfronten a un major risc davant la malaltia?

Mai no ens cansarem de repetir com és d’importar convertir els compromisos en accions tangibles; i en aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està liderant el camí, proporcionant arguments a favor d’una inversió que hauria d’ampliar l’accés al tractament preventiu contra la malaltia, i treballant a favor del desenvolupament i distribució equitativa de noves vacunes.

No obstant això, per avançar més ràpidament, cal un finançament sostingut durant molts anys, un lideratge renovat i el compromís sincer de la comunitat global, molta educació, sensibilització i conscienciació. Per tant, com passa sempre, cadascun de nosaltres pot marcar la diferència, oi? Si tothom descobrís, per exemple, què és la tuberculosi i quines són les vies més eficaces per lluitar-hi en contra d’aquesta malaltia, probablement augmentaria el nombre de persones que encoratjarien els nostres líders a prendre mesures i donar suport als qui estan treballant en primera línia esforçant-se per contribuir a posar fi a la tuberculosi d’una vegada per totes.

En aquest Dia Mundial de la Tuberculosi, per tant, us recordem que la tuberculosi no pot esperar. És hora d’actuar junts per tal d’erradicar-la. Respirant vida, valors i humanitat, acabem amb la tuberculosi.

Síria, ignorada i oblidada

Estàndard

Després de tretze anys i un dia, avui volem recordar algunes dades que ens haurien de fer reflexionar i, sobretot, actuar:

El 90% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i gairebé tretze milions de sirians pateixen de fam.

16,7 milions de persones continuen necessitant assistència humanitària, aliments i refugi per tal de sobreviure en uns territoris que han estat massacrats.

12,9 milions de persones no poden proporcionar-se un àpat per elles mateixes i les taxes de malnutrició estan augmentant de forma alarmant.

La meitat dels nens en edat escolar encara no estan a l’escola i, a més, es preveu que aquesta xifra augmenti, ja que, per a moltes famílies, les necessitats alimentàries bàsiques passen per davant de les necessitats educatives.

Hi ha milions de persones desplaçades, moltes de les quals l’únic que poden fer és sobreviure en camps de refugiats gràcies a l’ajuda humanitària que els arriba.

El 40% de les institucions sanitàries continuen parcialment o totalment devastades, i a 15,3 milions de persones els manquen els mitjans essencials per obtenir atenció sanitària.

El risc actual de malalties infeccioses és molt elevat a causa de les dificultats per accedir a l’aigua potable i per les circumstàncies insalubres de moltes zones. De fet, hi ha hagut un augment significatiu dels casos de còlera, hepatitis A i sarna.

Les dones i els nens representen el 75% de les persones que necessiten ajuda, i el sou mitjà de les famílies no cobreix ni el 40% de les seves despeses mínimes necessàries.

Per fer front a les crisis superposades (només cal pensar en el terratrèmol de l’any passat), els sirians es veuen obligats a utilitzar mecanismes de frontissa destructius que agreugen encara més la seva tragèdia. Això inclou, per exemple, haver d’obligar els seus fills a treballar o a casar-se joves, vendre i abandonar les seves terres, o interrompre tractaments mèdics urgents.

A causa dels problemes persistents per la manca de combustible, pels preus elevats i pel deteriorament de les infraestructures de la xarxa elèctrica, moltes famílies no poden obtenir una font d’escalfor, i les llars es veuen afectades per llargues hores d’obscuritat i de fred.

La subsistència es complica progressivament per l’augment dels preus, per la manca de recursos, per les sancions econòmiques, pel poder adquisitiu limitat de les famílies, per l’absència de factors socials d’estabilització i, fins i tot, pel canvi climàtic.

La recuperació, per tant, està fora de l’abast per a moltes famílies i comunitats, a causa del deteriorament de les capacitats econòmiques, de la manca de finançament i d’un cicle continuat de desastres i crisis.

En definitiva, no hi ha hagut un sol moment de tranquil·litat a Síria durant tretze anys, i tampoc sembla que la pau pugui arribar aviat. De fet, es preveu que aquesta pugui convertir-se en la pitjor crisi humanitària de la història per a les generacions futures, a causa de la seva creixent complexitat i desafiaments.

Per tot això, cal obrir els ulls i reconèixer que els sirians han estat sotmesos durant molt de temps a la brutalitat sagnant que implica la pèrdua d’éssers estimats, d’una llar, dels records, de la felicitat, dels seus somnis, dels drets més bàsics i de les oportunitats necessàries per viure d’una forma respectable i digna.

Després de tretze anys de guerra, per tant, el món sap prou bé que els sirians no ho estan passant gens bé. De fet, els índexs d’ansietat, depressió, trastorns d’estrès posttraumàtic i altres problemes de salut mental estan augmentant de forma extraordinària i afectant milions de persones. Per això, durant tot aquest temps, la Mitja Lluna Roja Siriana mai no ha deixat d’ajudar i d’acompanyar els més vulnerables. Però, i nosaltres, ¿què estem fent perquè aquesta no esdevingui una altra gran crisi humanitària permanentment ignorada i oblidada?

Alerta amb les cremades

Estàndard

Compte amb les cremades perquè són més comunes del que imagines. Saps que cada any milions de persones pateixen cremades arreu del món? Les cremades poden ocórrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment, des de la cuina fins al treball, i poden causar des de molèsties lleus fins a lesions greus que requereixen atenció mèdica immediata. Però no t’amoïnis, perquè avui t’oferim informació essencial sobre com prevenir les cremades i què fer en cas que et trobis davant d’una emergència d’aquest tipus.

Ja ho hem dit moltes vegades i ho repetirem sempre: la prevenció és la clau per evitar molts problemes i, en aquest cas, per evitar lesions doloroses i potencialment greus. De fet, amb algunes accions ben simples i coneixements bàsics sobre primers auxilis, podem reduir significativament el risc de cremades i protegir la nostra salut i la de les persones que estimem. Recordem, per tant, algunes estratègies efectives per mantenir-nos segurs i prevenir les cremades en diverses situacions quotidianes.

a) SEGURETAT A LA CUINA: En cuinar, assegureu-vos que els mànecs de les paelles i cassoles estiguin cap a dins, evitant que sobresurtin de la cuina o la taula i que puguin tombar-se. A més, també tingueu precaució amb la temperatura dels líquids escalfats al microones, ja que sovint poden estar més calents del que sembla.

b) EDUCACIÓ SOBRE EL FOC: Parleu amb els infants sobre els perills del foc i mai deixeu espelmes, encenedors o cigarrets encesos al seu abast. No cal espantar-los. L’important, més aviat, és fer que siguin conscients dels riscs, de la importància de no prendre mal i de com ells mateixos també poden ajudar els altres.

c) SEGURETAT ELÈCTRICA: En manipular aparells elèctrics, assegureu-vos que sempre estiguin desconnectats i que les vostres mans estiguin ben eixutes. Tampoc no sobrecarregueu els endolls i recordeu de protegir els que estiguin l’abast dels més petits.

d) CONTROL DE LA TEMPERATURA: Si mai us heu de banyar (recordeu que una banyera plena gasta uns 300 litres d’aigua, mentre que si et dutxes en gastes uns 50), abans de fer-ho, reguleu i comproveu sempre la temperatura de l’aigua per evitar cremades per aigua calenta.

e) DISTÀNCIES DE SEGURETAT: Mantingueu qualsevol objecte combustible ben lluny de les estufes, dels calefactors o de les xemeneies, assegurant-vos que funcionin correctament.

f) BON ÚS DELS EXTINTORS: És important tenir extintors de pols polivalent en llocs coneguts per tothom i aprendre a utilitzar-los adequadament per a la vostra seguretat i la dels vostres éssers estimats.

Quan ens trobem davant d’una situació d’emergència, és natural espantar-se. No obstant això, és imprescindible actuar amb calma i aplicar els coneixements pràctics sobre com gestionar les cremades. De fet, aprendre a reconèixer els signes d’una cremada i actuar amb rapidesa i determinació pot arribar a salvar vides i minimitzar les conseqüències a mitjà o a llarg termini. Explorem ara, per tant, tres bons consells que mai no hauríem d’oblidar.

a) ALLUNYEU-VOS DEL PERILL I DE LA FONT DE CALOR QUE HA CAUSAT LA CREMADA I GARANTIU LA SEGURETAT DE L’ESPAI. És necessari apartar-se immediatament del perill i de tot allò que pugui augmentar el risc de lesions. Si la cremada es produeix mentre cuinem, per exemple amb una paella en flames, el primer pas seria tancar la font de calor si és segur fer-ho, com ara tapant la paella; o si la cremada és causada per un objecte calent, com una planxa, caldria desconnectar-la immediatament i apartar-la d’altres persones que puguin resultar ferides.

b) REFREDEU LA CREMADA IMMEDIATAMENT AMB UN RAIG SUAU D’AIGUA FREDA DURANT ALMENYS 15-20 MINUTS. Refredar una cremada és important per diverses raons: redueix la temperatura de la pell afectada evitant un dany addicional i ajudant a alleujar el dolor, deté o minimitza el dany tissular prevenint que la cremada continuï propagant-se a capes més profundes de la pell, redueix la inflamació al voltant de la zona afectada, i prevé o redueix la formació de butllofes.

c) DEMANEU ATENCIÓ MÈDICA COM MÉS AVIAT MILLOR, si persisteix el dolor, si apareixen butllofes o, evidentment, si la cremada és greu o prou extensa.

A més de la prevenció i dels primers auxilis immediats, és crucial comprendre els diferents escenaris que poden provocar una cremada i com podem respondre-hi de manera efectiva. Les cremades poden ser causades per diverses circumstàncies, com ara accidents a la cuina, l’exposició a productes químics corrosius o fins i tot electrocucions. És vital, per tant, saber com actuar en cada situació per minimitzar el dany i proporcionar l’ajuda adequada. Els casos especials requereixen protocols específics per afrontar-los amb eficàcia i seguretat.

a) CREMADES PER FLAMES: Si la cremada és causada per flames a la roba, eviteu que la persona corri i envolteu-la amb una peça ampla de roba. Refredeu-la amb aigua fresca, envolteu-la amb una tela neta i truqueu al 112.

b) CREMADES PER PRODUCTES CORROSIUS: Retireu amb cura la roba i renteu la zona afectada amb aigua abundant durant almenys 15 minuts i truqueu al 112.

c) CREMADES PER ELECTROCUCIÓ: Desconnecteu la xarxa elèctrica si és possible i segur. Mai no toqueu una persona que està patint una electrocució mentre roman connectada a una font d’electricitat. Posteriorment, un objecte aïllant pot ser útil per allunyar la persona de la font d’electricitat sense tocar-la directament.. Truqueu al 112 i, si és necessari, si la persona no respira, realitzeu la reanimació cardiopulmonar.

Finalment, recordeu, si us plau, que la prevenció és fonamental per evitar les cremades, però si es produeixen, actuar ràpidament aplicant adequadament uns primers auxilis adequats pot marcar la diferència entre una recuperació ràpida i complicacions molt més greus. Per tant, mantingueu sempre la calma i, sobretot, vetlleu per la vostra seguretat i per la dels altres.

Innovacions humanitàries

Estàndard

Com potser a hores d’ara ja sabeu, a la Creu Roja hem celebrat amb èxit la VIII Edició dels Premis Tecnologia Humanitària. En aquesta convocatòria, han concorregut un total de cinquanta-tres iniciatives ben diverses configurant un ampli ventall de propostes destinades a millorar l’eficiència en situacions d’emergència, augmentar l’autonomia de les persones amb discapacitat, facilitar la distribució d’aliments, abordar la qualitat de vida de les persones amb Parkinson o reduir la solitud no desitjada, entre altres.

Val a dir que, de tots els projectes presentats, han destacat cinc que, sens dubte, podem valorar com a excepcionals i que, per tant, han estat premiats per la seva innovació i creativitat en l’aplicació de la tecnologia en benefici d’accions humanitàries i col·lectius desfavorits. Entre aquests projectes, el primer premi ha estat concedit a Showee Shower, una dutxa eco-intel·ligent que s’adapta a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitats cognitives, millorant així l’experiència de la dutxa per a aquestes persones i per als seus familiar o cuidadors.

Envita, el guanyador del segon premi, és una estratègia digital dissenyada per impulsar el projecte de vida de les persones grans, i que pretén combatre la solitud afavorint un canvi de la mirada social en la forma d’entendre l’envelliment. Per altra banda, Unfear, que ha rebut un accèssit, ofereix una solució per a la hipersensibilitat auditiva en persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) mitjançant l’ús d’intel·ligència artificial.

Finalment, també s’ha destacat la contribució de dos projectes joves en la categoria JASE (Joves, Encara que Socialment Emprenedors), destinada a estudiants de secundària i formació professional. Adhebook, una aplicació mòbil dissenyada per millorar l’adherència terapèutica en malalties cròniques, i Blood Broos, un sistema per fomentar la donació de sang amb recompenses per als joves donants, han estat reconeguts pel seu impacte potencial en la societat.

Com cada any, per tant, aquests premis posen de manifest el compromís de la societat i el potencial de la tecnologia per millorar les vides de les persones i abordar els desafiaments socials actuals de manera eficaç i innovadora. Us animeu a participar-hi en la següent edició?

El porno no és educació sexual

Estàndard

La psicòloga especialitzada en educació i salut sexual, Anna Salvia, juntament amb la il·lustradora Cristina Torrón, han fet un crit d’alerta amb el seu últim llibre “El porno no mola” del que ens en fem ressò. En aquesta publicació, aborden de manera didàctica i atractiva la problemàtica de l’accés desmesurat a la pornografia per part d’infants i d’adolescents a través d’internet, i proposen eines per promoure una sexualitat sana.

En una entrevista recent per a la Creu Roja, l’autora del llibre destacava, per exemple, que de cap manera el porno no pot ser una guia vàlida per a l’educació sexual d’infants i joves perquè ens ofereix una representació molt distorsionada de les relacions íntimes, caracteritzada normalment per la violència i per la fantasia. A través de diverses raons prou contundents, també argumentava que el consum de pornografia, especialment en edats primerenques, pot tenir greus conseqüències, com ara l’alteració del desenvolupament de l’autoimatge, o la perpetuació d’estereotips de gènere nocius.

En aquest sentit, val a dir que la connexió entre l’accés primerenc a internet i el consum de pornografia és innegable. Els menors, amb dispositius sense restriccions, es veuen totalment exposats a continguts inadequats que, tard o d’hora, acaben influint en la seva percepció de la sexualitat i, en conseqüència, en el seu comportament sexual futur.

Per a Salvia, per tant, és evident que la responsabilitat recau en una societat que tendeix a veure la sexualitat com un tabú. De fet, la falta d’una educació sexual adequada és un dels factors que empeny els joves a buscar informació pel seu compte a internet, on sempre acabaran trobant a cop segur representacions molt distorsionades de la intimitat i la sexualitat.

Per a nosaltres, doncs, és essencial que s’entengui que la pornografia és ficció, i que, sens dubte, són actuacions que han estat dissenyades per excitar sexualment l’espectador, però que en absolut reflecteixen la realitat ni el plaer autèntic que se’n deriva d’una relació sana entre dues persones que es coneixen i que s’estimen. De fet, allò que fa el porno és més aviat tot el contrari: normalitzar i erotitzar la violència sexual tot distorsionant les percepcions sobre el consentiment i el respecte en les relacions íntimes.

Una educació afectivosexual adequada, per tant, hauria d’anar fins i tot més enllà de la mera informació que reclamen alguns. Es tracta d’acompanyar els joves en el seu desenvolupament afectivosexual, psicològic i moral, oferint-los un espai segur per compartir dubtes, experiències i pors. És necessari, doncs, promoure una comprensió integral i sana de la sexualitat humana.

[ Accés a l’entrevista a l’autora del llibre “El porno no mola” ]

Emergència per sequera

Estàndard

Com alguns ja haureu advertit, des de la Creu Roja també estem treballant per combatre la greu crisi que està afectant Catalunya per culpa de la sequera, promovent solucions quotidianes diverses, entre les quals destaca la conscienciació de la població. Amb la recent declaració d’emergència que ja afecta tants municipis i que ha endurit les restriccions, el panorama és ben clar per a tothom: la sequera és una realitat que no podem ignorar, i cal que tots actuem de forma immediata i efectiva per tal de preservar els nostres recursos.

Una de les iniciatives que hem pres des de Creu Roja ha estat la intensificació de les trucades als col·lectius més vulnerables per proporcionar-los assessorament, consells pràctics en relació amb el consum d’aigua, així com formació i recursos per millorar l’eficiència hídrica i energètica a la llar. A més, els equips de voluntariat també han sortit als carrers per sensibilitzar la població sobre la importància de l’estalvi d’aigua.

Però quins són alguns d’aquests consells pràctics que tots hauríem de considerar i quina és la tecnologia que pot facilitar l’estalvi d’aigua?

  • Un rentavaixella amb la càrrega màxima consumeix 10 vegades menys que si rentes a mà.
  • Però si rentes a mà, omple l’aigüera per esbandir els plats en lloc de mantenir l’aixeta oberta.
  • Vigila les aixetes i canonades. Un simple degoteig ens pot fer perdre fins a 30 litres cada dia.
  • Col·loca una galleda sota la dutxa per aprofitar l’aigua freda que surt abans d’escalfar-se per fregar o netejar el cotxe, per exemple.
  • No descongelis els aliments amb aigua calenta. Fes-ho millor durant unes hores a la nevera.
  • Tanca l’aixeta mentre t’ensabones les mans, et rentes les dents o t’ensabones a la dutxa.
  • Una banyera plena gasta uns 300 litres d’aigua, mentre que si et dutxes en gastes uns 50.
  • Fes servir les rentadores i els rentaplats amb càrrega completa, sempre que sigui possible.
  • Utilitza l’aigua d’escalfar fruites i verdures per regar les plantes. També pots reutilitzar l’aigua de cocció d’aliments per regar, sempre que no contingui sal o productes químics nocius.
  • No facis ús del vàter com a paperera. Un de normal buida entre 9 i 12 litres d’aigua en cada ús.
  • Els airejadors per a les aixetes barregen aire amb l’aigua per estalviar sense reduir la qualitat en l’ús.
  • Els capçals de dutxa de baix consum també són una bona opció.
  • Els reductors de cabal es col·loquen en les canonades o dutxes per reduir la quantitat d’aigua que surt de l’aixeta.
  • Els mecanismes de doble descàrrega per a vàters incorporen un doble botó que ens permet descarregar menys aigua.

En definitiva, cal ser molt conscients que Catalunya està patint la pitjor sequera que recordem d’ençà que hi ha registres i les previsions indiquen que la situació continuarà agreujant-se durant els pròxims mesos. Per aquesta raó cal que tots actuem amb una combinació d’esforços individuals i col·lectius, abordant aquesta crisi amb determinació i esperança, i protegint no només les nostres reserves hídriques, sinó també el futur sostenible de les nostres comunitats. Som-hi, doncs! Davant l’emergència per sequera, actuem de forma responsable i valenta.